març
8
8
Fotografia del mes de març
Tema: General.Publicat per Joan Rosell. 8 març 2010.
Us adjunto l’altra guanyadora que acompanyava a les roses seques que ha estat present al bloc durant tot el mes de febrer, L’escarbat i la Lluna.
|
|
     |
 |
Us adjunto l’altra guanyadora que acompanyava a les roses seques que ha estat present al bloc durant tot el mes de febrer, L’escarbat i la Lluna.
Després d’uns quants dies sense tocar el tema, torno a fer una entrada d’interiorisme. Ara toca el primer pis al qual s’hi arriba pujant per una escala de caragol.
Aquesta setmana he lliurat un article sobre la nova actualització d’Aperture al bloc d’Espai Fotogràfic, i com que fa dies que no faig cap entrada en el meu, aprofitaré per optimitzar esforços. L’article, de caire totalment informatiu, és després del salt.
Potser estaria bé fer un article més objectiu del molt criticat iPad, sota una visió de la realitat existent i deixant de banda la rumorologia que ha portat implícita aquest producte i també de les meves necessitats personals.
Des d’un bon principi s’havia dit (la rumorologia) que l’iPad seria la resposta d’Apple al netbook, ja que la mateixa companyia havia corroborat que no estava interessada en treure un netbook al mercat. Partint d’aquesta premissa, era de suposar que l’iPad hauria de presentar-se al mercat a un preu similar al dels netbooks per poder ser competitiu, i així ha estat.
Us adjunto la fotografia del mes de febrer (En blau i grana).
Avui que fa un dia gris i que estic nostàlgic, i tenint en compte els esdeveniments amb la fotografia que us adjunto, em ve de gust portar fins al paper el que m’he plantejat aquesta nit quan no podia dormir. D’on em ve la meva afició per la fotografia? Imagino que la gent normal s’hi aficiona per algun amic o familiar que ja és dins d’aquest món o perquè li han regalat una màquina de fotografiar i troba curiós això de congelar el temps i al final li dona un aire artístic als seus congelats i acaba per dornar-los-hi un nom.
Bé, ja tenim aquí el que feia gairebé tres anys que esperava i ara ja una mica més fred (tebi) i calmós que no pas ahir, en faré cinc cèntims del que em va passant pel cap i de les meves disquisicions personals envers aquest trasto.
Hores abans de l’esdeveniment de l’any, pel que fa al món d’Apple, i en plena efervescència dels rumors de l’iTablet, m’he trobat un correu que m’ha sorprès. El 23 d’octubre del 2008 publicava “Un disseny meu que ha arribat lluny…”, fotent-me de peus a la galleda, doncs vaig confondre el meu disseny amb el d’un altre 
.
(Autor de la foto: MiniCooper . Publicada al fòrum d’Espai Fotogràfic)
Aquest és el llibre que vaig rebre al lliurament de Premis de la Triatló Fotogràfica d’Espai Fotogràfic, obsequi patrocinat per La Fàbrica i dedicat pel propi autor. Tota una satisfacció, pel premi i pel llibre. És un llibre recomanable per les seves fotografies conceptuals que van més enllà del merament fotogràfic, una allau d’imaginació i associació d’imatges on cada fotografia porta implícit un somriure, més de 200 somriures.
Un dels regals més “cutres” que he fet mai, a nivell estètic, no pas útil, ha estat un portàtil, un PowerBook G4 Titànium, que el vaig regalar al meu germà. Encara que sembli una contradicció PowerBook=antiestètic, tot té una explicació.
Des d’abans de l’estiu he posat en marxa una nova filosofia per protegir la meva informació a la feina. He de dir que és enrevessada i que hipoteca 4 disc durs, però és una protecció gairebé total de les dades. I dic gairebé perquè en cas d’incendi o catàstrofe natural l’invent se’n pot anar en orris.
No, no estic parlant del valor material de tenir un monitor de dimensions grosses, encara que aquest podria ser el tema ja que en menys de deu anys el valor d’aquests han caigut en picat (recordeu?, monitors de 6.000 euros), sinó d’una qüestió de sensibilitat, sociabilitat i ambientació. A que ve aquest rotllo, doncs la cosa va de taules i monitors.
Aquest és un programa per alliberar memòria ram del teu ordinador i perquè aquest torni a tenir un rendiment decent sense haver-lo de reinicialitzar.
Ja sé que faig tard i que els Reis han passat, però no me’n puc estar d’ensenyar-vos el que em van portar l’altra dia a la botiga, un MacBook Pro dins d’una closca transparent per protegir-lo de la duresa del dia a dia. No és que m’agradin aquests tipus d’accessoris, però aquest em va cridar l’atenció. Li vaig fer unes quantes fotos amb el mòbil per ensenyar-vos-les.
Un cop avabades les festes de Nadal i amb tot l’any 2010 per endavant, aquesta és la fotografia del mes de gener. Malgrat sembla una foto robada, en realitat, ho és. M’explico. La model en qüestió és la iaia de la meva dona i la besàvia del meu fill. Ella, als seus 96 anys encara té l’humor de desplaçar-se fins al meu poble per veure’ns ballar Gitanes (Ball de Gitanes, no us confongueu). El problema va venir a mitja ballada, quan vam haver de marxar per cames doncs es va posar a ploure a bots i a barrals. Com que per aquestes mogudes va amb cadira de rodes per una qüestió de mobilitat, va haver d’aguantar el xàfec arropada dins d’un impermeable asseguda a la seva cadira.
